Ruta 4: El Pi Solitari
Dificultat: mitjana. Distància: 8,5 km. Temps aproximat: 3:30 hores
Color Verd
Punts d'interès: Plaça de la Sardana, carrer Joan Carles I, travessem el pont sobre la via, girem per l'Avinguda de l'Avenc fins el carrer Josep Carner, pugem per ell, girem a la dreta pel carrer W.A. Mozart fins al final, travessem el carrer Narcís Monturiol per entrar al carrer Mercader, anar fins la Plaça d'Austria, carrer Maritxell, a principi de carrer n'hi ha un de petit sense sortida i agafem el camí dels corrals del Xim, trobarem també les fletxes grogues de la Ruta 3: la Plana del Xim. Camí dels Carros. Seguir curosament els senyals en el bosc, ens podriem perdre.
Després trobem el Camí de l'Avenc, prolongació del carrer de Santa Coloma. En el camí de l'Avenc girem a l'esquerra, passem pel petit dipòsit d'aigua, per les ruïnes de la masia del Virgili o Masia de la Cova. En la propera bifurcació de camins, agafarem el de l'esquerra, passem pel túnel de l'A.V.E., poc després trobem la senyalització que ens condueix a la cova de Duran i a la barraca del Magi. La cova a la dreta i a la mateixa alçada, però a l'esquerra hi ha el camí per anar a la barraca. Seguim pel sender i a la dreta trobem la cisterna del Pelosa.
Seguim pujant fins arribar a la tanca de la finca de la Pedra Grossa, a l'esquerra i continuem caminant paral·lel a la tanca i després de caminar pla un tram venen tres pujades suaus. Un cop dalt trobem la Ruta groga, seguim endavant i fem l'últim ascens per arribar al cim des del qual ja veiem el Pi Solitari.
Observacions: en el carrer Mercader es troba la principal pedrera romana del municipi, la pedrera de l'Elies, de la qual es va obtenir la pedra per a la construcció de l'Arc de Barà i la façana de l'església.
A l'entrada de la pedrera,es pot veure encara un forn de calç d'uns 200 anys d'antiguitat.
En els corrals del Xim hi ha te de roca, tallar amb una tisora i no arrancar.
El camí dels Carros anomenat així perquè les roques estan marcades per les rodes del transport del carbó i la llenya a les bòbiles i forns.
La barraca és d'una peça i es conserva en bon estat.
El Pi Solitari és un pi petit a la vora de la muntanya, l'únic que es va salvar de l'incendi dels anys setanta en aquesta zona.